Els brissalls de Rebeca

Brisalls perquè endolceix la paraula trossos…Trossos d’ànima són els que represento en forma de paraules escrites, paraules que representen el que em surt dels dits provinent d’algun racó del meu cervell del que, gairebé, només en tinc coneixement quan veig les paraules plasmades aquí o a un tros de paper…Un racó que té el nom d’ànima, perdò: ÀNIMA! amb tota la seva intensitat, perquè no per invisible deixa de ser perceptible…

Rebeca per a mi no és un nom de dona ni el meu. És el nom d’una actitud: el de la tossudesa en les propies conviccions, el d’anar en contra corrent si així es creu, el del dubte curiós, el de la fam de viure, el de l’alegria de ser un malgrat tot… És el que em deien a mi de petita, com si em renyessin…i tan que m’agradava a mi la paraula…però el diccionari ens dona la raó a tots:

adj 1 Dit d’una persona, especialment d’una criatura o d’un adolescent, que és difícil de governar pel seu geni, que el porta a plantar cara, a replicar, a no obeir, etc. Un caràcter rebec.