I en fa de temps que no ho feia per a mi…

Escriure i veure el que sento davant el buit del blanc…
Malgrat petiteses em sé feliç i vaig fent via

que a la fi és l’important,
I els que m’envolten més o menys el mateix que,

per a mi, també és important.
Tinc uns quants tresors de persones

de temps enllà i de fresques,

uns quants àngels de la guarda,

molta sort,

una vocació exercida,
un tros de terra

i un munt de records bons difuminant els dolents.
I no pretenc res més que anar fent,

malgrat petiteses, com pessics a la pell,

que fan que no em calgui despertar

i recordi que cal seguir lluitant.
I en fa de temps!

R.G.C.